Ja fa sis anys, que com a directora de l'ODEE tinc l'oportunitat d'organitzar la nostra Jornada anual. Una oportunitat per aprofundir i per pensar sobre qüestions fonamentals per a la nostra societat i per a les nostres empreses. En aquest sentit, el passat 7 d'octubre ens vàrem preguntar "Què es riquesa?"
I per donar resposta a aquesta pregunta -en la mesura del que sigui possible és clar- vam fer un llarg i profund debat, que en molts sentits va partir dels següents punts que resumeixo a continuació:
Estem en un canvi de paradigma i en aquesta transició s’ estant caient tots els vels. Estem transformant la societat i també els conceptes, les nostres vides i les paraules que ens limiten. És important que revisem les paraules que utilitzem. Amb elles transmetem patrons mentals molt limitants i no especialment en sintonia amb la realitat i amb les vides que volem. Per això, hem de trencar la “Programació” com diu Antony de Melo i escoltar els nostres sentiments per saber com, quan i amb què som feliços.
Si busquem la paraula “riquesa” en un diccionari, trobem definicions referides a l’ acumulació de diners, de tresors, de propietats, de bens materials..Aquesta és la programació i els patrons mentals que tenim en el nostre cervell. Els diners com a concepte generalitzat de riquesa i com a motor del mon, han portat a la crisis sistèmica actual que han arrasat amb els valors i amb l’ètica.
Aristótil ja ens deia que la acumulació de diners per diners es una activitat contra natura, que deshumanitza a aquell que la du a terme. En els seus llibres “Ètica a Nicómaco y Política” ens va explicar la diferencia fonamental entre l’ economia i la crematística. La usura transforma diners a partir dels diners, tal com fa l’ especulació financera que avui representa el 90% de l’ economia que mou en el món. L’ economia real no arriba al 10%.
La cobdícia, l’ afany de diners i la concentració de riquesa en una part ínfima de la població, anul·la la resta de persones, la immensa majoria per cert. La motivació per la creativitat, la investigació, la curiositat, la innovació queden també malmeses davant d'aquesta cobdícia. A llarg termini aquest escenari actual implica un empobriment de l’avenç de la humanitat. L’obsessió per acumular diners ha empès a moltes empreses a invertir en els negocis especulatius, o en la borsa, enlloc de fer-ho en tecnologia i en investigació; en el capital humà de l’ empresa.
Si en limitem a mirar la riquesa només com a diners, aquests es tornen limitadors del progrés, i per tant del benestar social. El motor nomes dinerari a la llarga limitarà el creixement econòmic. I aquesta és la gran contradicció. Quan politics, economistes i escoles de negocis només parlen de creixement associat al compte de resultats i als diners, això al final pot ser un boomerang que es torni en contra dels teus propis interessos.
Com ja albiraven els presocràtics n'hi ha per a tothom i tots som i venim del mateix (Fer mal a l’ altre és fer-nos mal a nosaltres mateixos). Davant d'aquesta realitat cal pensar en distribuir i administrar bé allò que tenim. Tal i com hem fet les dones sempre dins de les famílies.
Resumides en aquestes poques línies les idees que vam debatre en la VI Jornada de l'ODEE us convido a continuar-hi pensant i preguntar-vos:
I per donar resposta a aquesta pregunta -en la mesura del que sigui possible és clar- vam fer un llarg i profund debat, que en molts sentits va partir dels següents punts que resumeixo a continuació:
Si busquem la paraula “riquesa” en un diccionari, trobem definicions referides a l’ acumulació de diners, de tresors, de propietats, de bens materials..Aquesta és la programació i els patrons mentals que tenim en el nostre cervell. Els diners com a concepte generalitzat de riquesa i com a motor del mon, han portat a la crisis sistèmica actual que han arrasat amb els valors i amb l’ètica.
Aristótil ja ens deia que la acumulació de diners per diners es una activitat contra natura, que deshumanitza a aquell que la du a terme. En els seus llibres “Ètica a Nicómaco y Política” ens va explicar la diferencia fonamental entre l’ economia i la crematística. La usura transforma diners a partir dels diners, tal com fa l’ especulació financera que avui representa el 90% de l’ economia que mou en el món. L’ economia real no arriba al 10%.
La cobdícia, l’ afany de diners i la concentració de riquesa en una part ínfima de la població, anul·la la resta de persones, la immensa majoria per cert. La motivació per la creativitat, la investigació, la curiositat, la innovació queden també malmeses davant d'aquesta cobdícia. A llarg termini aquest escenari actual implica un empobriment de l’avenç de la humanitat. L’obsessió per acumular diners ha empès a moltes empreses a invertir en els negocis especulatius, o en la borsa, enlloc de fer-ho en tecnologia i en investigació; en el capital humà de l’ empresa.
Si en limitem a mirar la riquesa només com a diners, aquests es tornen limitadors del progrés, i per tant del benestar social. El motor nomes dinerari a la llarga limitarà el creixement econòmic. I aquesta és la gran contradicció. Quan politics, economistes i escoles de negocis només parlen de creixement associat al compte de resultats i als diners, això al final pot ser un boomerang que es torni en contra dels teus propis interessos.
Com ja albiraven els presocràtics n'hi ha per a tothom i tots som i venim del mateix (Fer mal a l’ altre és fer-nos mal a nosaltres mateixos). Davant d'aquesta realitat cal pensar en distribuir i administrar bé allò que tenim. Tal i com hem fet les dones sempre dins de les famílies.
Resumides en aquestes poques línies les idees que vam debatre en la VI Jornada de l'ODEE us convido a continuar-hi pensant i preguntar-vos:
- Què es riquesa?
- Què es considera riquesa ?
- Com es crea la riquesa?
- Qui crea riquesa?
La clau està en trobar la recepta o receptes per aconseguir que la riquesa sigui un valor que creixi i beneficiï a tota la humanitat. Això ho podem aconseguir amb un sistema que pivoti sobre la col·laboració, la cooperació i el co-lideratge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario