La Bretxa salarial a Catalunya
març 2015
La Laia Frankel surt de la seu central de l’
empresa que l ha acabava de contractar com a Directora de comunicació. L’ havia
fitxat una Had hunter. Estava decebuda. Havia estat un procés llarg i ella finalment havia negociat
molt be les condicions laborals. Així ho creia. Però finalment va veure que era
impossible aconseguir el que sabia cobraven els seus col·legues de promoció.
Quan ja havien donat el contracte per tancat i signat. Ella va preguntar al hud hanter que l' havia fitxat:
-
Sincerament, si hagués estat un home haguéssiu tancat amb 50.000 a l’
any ?
-
No
-
Quants diners més?
-
D’ entrada haguéssim ofert la base que cobrava el Sr. que s’ ha jubilat
: 60.000 euros i haguessim estat disposats als 70.000 €
-
Ho sabia, nomes volia sentir-ho dels vostres llavis.
-
Fins demà. Va contestar la Laia, acomiadant-se.
Mentre baixava les escales i sortia de l’
edifici va començar a pensar que aquests 50.000 bruts es el límit que tenen en
aquest país les noies d’ alta direcció. El seu cap ràpidament va començar a fer
números i a comptar com a partir d’aquests 50.000 els augments de salari
anirien augmentant la diferencia salarial
Això volia dir que ja havia entrat en una diferencia que s’ aniria engrandint
entre els seus col·legues de l’ empresa
i que feien el mateix treball que ella o un treball del mateix valor. Cada
vegada que hi hagués un augment s’ aniria diferenciant mes i mes.
Això vol dir que si algun dia es quedava a l’
atur cobraria menys, que la indemnització seria menor i evidentment que estava
cotitzant menys per la seva jubilació . Tot i tenir dues carreres, parlar
perfectament 4 idiomes i ser una ben reputada directiva acabava d’ entrar a la
lliga “de la segona divisió”.
La Bretxa salarial es un problema de
justícia, d’ equitat i de drets humans . el Tractat de Roma, quan es va formar
la Unió Europea, ho va ratificar i des de llavors mai s’ ha complert.
Avui es un clam fins i tot en la gala dels Oscar, la Patricia Arquette va fer un
discurs emocionant a favor de la igualtat salarial dones/homes i dels drets de
les dones” en els EEUU. “
Patricia Arquette també va fer una reflexió : “Homes dels EEUU que
pagueu impostos si no haguessin mares ??? Qui pagaria impostos i mantindria
aquest país ? Som nosaltres les que os donem vida....”
No es compleix la Llei .
Es una discriminació flagrant dels Drets humans i de violació dels drets
constitucionals. No es compleix la Llei d’ Igualtat.
No es compleix la
Constitució. El president Rajoy li
agrada molt dir “mentre jo sigui president no es discriminarà a cap espanyol”
Sr. President: això també ho podria aplicar al salari de les
dones?
Les causes
d’ aquesta diferencia salarial nomes son la discriminació de gènere i de sexe
que sofreixen les dones en el mercat laboral. Segons la darrera investigació
que hem fet, quantificant el salari preu hora brut, a Catalunya, les dones cobren
un 19 % menys que els homes, sense comptar els incentius ni les dietes on també
hi ha gran diferencia per conceptes com “dedicació, accessibilitat i
disponibilitat i mobilitat” La qual cosa vol dir “plena dedicació i nul·la vida
privada ni personal.
La bretxa salarial a
Catalunya es mes gran en els llocs de menys formació i es sobretot a partir
dels 45 anys, la dona pateix mes la discriminació salarial. Es penalitza la
maternitat, ser mare, tenir fils, la reducció de jornada i els augments de salari
augmenten la bretxa a favor dels homes que tenen la base de cotització sempre
mes alta.
La bretxa salarial entre
directius/directives de les empreses es menor que entre els operaris i
operaries , però continua sent significativa (16%)
Les conseqüències de la
bretxa salarial son moltes:
Ø
Quan la parella es planteja qui deixa de treballar o qui redueix jornada
, sempre ho fa la persona que ingressa menys diners a la família i gairebé
sempre es la dona.
Ø
La bretxa salarial també s’ acaba
traduint en menors prestacions d’ atur i pensions més baixes per les dones.
Ø
Cada any les dones pensionistes reben 4.429 milions d’ euros menys que
els hom,es, com a resultat de la discriminació salarial i de la menor
participació de la dona en el mercat laboral.
La reducció de jornada
repercuteix en una disminució dràstica del salaris i de les cotitzacions a la
SS. . l’ abandó del mercat laboral a causa de no poder conciliar també
penalitza a les mares en les seves pensions i en la seva independència econòmica
de la parella. Es en aquest sentit que la pobresa te rostre de dona i sobretot
si tenen a càrrec fills (monoparentals)
En la qual cosa, ens trobem que les dones
desprès de ser les mes preparades, formades i amb uns valors importants per les
organitzacions es veuen desplaçades, i la societat perd el seu talent però sobretot
elles que han lluitat per la seva independència tornen a patir la dependència
econòmica. Doncs no poden viure soles.
Una proposta
que ajudaria a millorar la qualitat de vida de les dones en l’ etapa de la jubilació
i durant els períodes transitoris d’ atur, seria que l’ Estat aportés la
cotització a la seguretat social durant els anys que la dona/ home es dedica a
la cura dels fills i persones dependents, així com que cobrés per jornada
completa mentre s’ està fent una reducció per cura de dependents .
L’ altra proposta
pendent en el Congres dels Diputats, i
que igualaria en drets i deures seria la baixa de paternitat obligatòria per
tots els homes.
Al final s’ esta fent una tasca de Responsabilitat Social i que tothom n’ es responsable. L’ objectiu es que la societat valori i reconegui econòmicament la dedicació que fan les persones a la cura de la família i que no suposi una penalització per al seu futur.
