14 mar 2015

La bretxa salarial

La Bretxa salarial a Catalunya
març 2015

La Laia Frankel surt de la seu central de l’ empresa que l ha acabava de contractar com a Directora de comunicació. L’ havia fitxat una Had hunter. Estava decebuda. Havia estat un procés llarg i ella finalment havia negociat molt be les condicions laborals. Així ho creia. Però finalment va veure que era impossible aconseguir el que sabia cobraven els seus col·legues de promoció. Quan ja havien donat el contracte per tancat i signat. Ella va preguntar al hud hanter que l' havia fitxat:
-         Sincerament, si hagués estat un home haguéssiu tancat amb 50.000 a l’ any ?
-         No
-         Quants diners més?
-         D’ entrada haguéssim ofert la base que cobrava el Sr. que s’ ha jubilat : 60.000 euros i haguessim estat disposats als 70.000 € 
-         Ho sabia, nomes volia sentir-ho dels vostres llavis.
-         Fins demà. Va contestar la Laia, acomiadant-se.

Mentre baixava les escales i sortia de l’ edifici va començar a pensar que aquests 50.000 bruts es el límit que tenen en aquest país les noies d’ alta direcció. El seu cap ràpidament va començar a fer números i a comptar com a partir d’aquests 50.000 els augments de salari anirien augmentant la diferencia salarial  Això volia dir que ja havia entrat en una diferencia que s’ aniria engrandint entre els seus  col·legues de l’ empresa i que feien el mateix treball que ella o un treball del mateix valor. Cada vegada que hi hagués un augment s’ aniria diferenciant mes i mes.  
Això vol dir que si algun dia es quedava a l’ atur cobraria menys, que la indemnització seria menor i evidentment que estava cotitzant menys per la seva jubilació . Tot i tenir dues carreres, parlar perfectament 4 idiomes i ser una ben reputada directiva acabava d’ entrar a la lliga “de la segona divisió”.
La Bretxa salarial es un problema de justícia, d’ equitat i de drets humans . el Tractat de Roma, quan es va formar la Unió Europea, ho va ratificar i des de llavors mai s’ ha complert.
Avui es un clam fins i tot en la gala dels Oscar, la Patricia Arquette va fer  un discurs emocionant a favor de la igualtat salarial dones/homes i dels drets de les dones” en els EEUU. “
Patricia Arquette també va  fer una reflexió : “Homes dels EEUU que pagueu impostos si no haguessin mares ??? Qui pagaria impostos i mantindria aquest país ? Som nosaltres les que os donem vida....”

No es compleix la Llei . Es una discriminació flagrant dels Drets humans i de violació dels drets constitucionals. No es compleix la Llei d’ Igualtat.
No es compleix la Constitució.  El president Rajoy li agrada molt dir “mentre jo sigui president no es discriminarà a cap  espanyol”
Sr. President:  això també ho podria aplicar al salari de les dones?
Les causes d’ aquesta diferencia salarial nomes son la discriminació de gènere i de sexe que sofreixen les dones en el mercat laboral. Segons la darrera investigació que hem fet, quantificant el salari preu hora brut, a Catalunya, les dones cobren un 19 % menys que els homes, sense comptar els incentius ni les dietes on també hi ha gran diferencia per conceptes com “dedicació, accessibilitat i disponibilitat i mobilitat” La qual cosa vol dir “plena dedicació i nul·la vida privada ni personal.

La bretxa salarial a Catalunya es mes gran en els llocs de menys formació i es sobretot a partir dels 45 anys, la dona pateix mes la discriminació salarial. Es penalitza la maternitat, ser mare, tenir fils, la reducció de jornada i els augments de salari augmenten la bretxa a favor dels homes que tenen la base de cotització sempre mes alta.
La bretxa salarial entre directius/directives de les empreses es menor que entre els operaris i operaries , però continua sent significativa (16%)

Les conseqüències de la bretxa salarial son moltes:
Ø     Quan la parella es planteja qui deixa de treballar o qui redueix jornada , sempre ho fa la persona que ingressa menys diners a la família i gairebé sempre es la dona.
Ø      La bretxa salarial també s’ acaba traduint en menors prestacions d’ atur i pensions més baixes per les dones.
Ø     Cada any les dones pensionistes reben 4.429 milions d’ euros menys que els hom,es, com a resultat de la discriminació salarial i de la menor participació de la dona en el mercat laboral.

La reducció de jornada repercuteix en una disminució dràstica del salaris i de les cotitzacions a la SS. . l’ abandó del mercat laboral a causa de no poder conciliar també penalitza a les mares en les seves pensions i en la seva independència econòmica de la parella. Es en aquest sentit que la pobresa te rostre de dona i sobretot si tenen a càrrec fills (monoparentals)
En la qual cosa, ens trobem que les dones desprès de ser les mes preparades, formades i amb uns valors importants per les organitzacions es veuen desplaçades, i la societat perd el seu talent però sobretot elles que han lluitat per la seva independència tornen a patir la dependència econòmica. Doncs no poden viure soles.

Una proposta que ajudaria a millorar la qualitat de vida de les dones en l’ etapa de la jubilació i durant els períodes transitoris d’ atur, seria que l’ Estat aportés la cotització a la seguretat social durant els anys que la dona/ home es dedica a la cura dels fills i persones dependents, així com que cobrés per jornada completa mentre s’ està fent una reducció per cura de dependents . 

L’ altra proposta pendent en el Congres dels Diputats,  i que igualaria en drets i deures seria la baixa de paternitat obligatòria per tots els homes.

 Al final s’ esta fent una tasca de Responsabilitat Social i que tothom n’ es responsable. L’ objectiu es que la societat valori i reconegui econòmicament la dedicació que fan les persones a la cura de la família i que no suposi una penalització per al seu futur.



No hay comentarios:

Publicar un comentario