24 oct 2014

"Congelación de ovulos pagado por la empresa?


Interesante reflexión de Pilar Almagro.


"  ECONOMÍA DIGITAL, publica Congelación de Óvulos. Las verdaderas razones por las que las españolas congelan sus óvulos.  a partir del anuncio de Facebook y Apple de dar facilidades para congelar óvulos a sus trabajadoras. 
Los progresos técnicos permiten ventanas de posibilidades antes inimaginables, ahora bien, qué hacer con ellas son decisiones prudenciales, no técnicas
¿Y qué pasa con el resto del cuerpo de la madre, no envejece? ¿lo congelamos también por ejemplo hasta que pase la crisis? ¿podremos elegir vivir en un momento idóneo en el futuro? ¿Qué piensan ustedes? "http://www.pilaralmagro.com/blog/


 Mi opinión

¿A quien interesa que las mujeres retrasemos la maternidad más alla de los 35-40 años? ¿A nuestros cuerpos, a nuestra biologia, a nuestros futuros hijos?

¿De verdad esto es lo que queremos las mujeres??
¿Por què tenemos que organizar nuestras vidad en clave masculina siguiendo el ciclo de vida masculino?
¿Nuestros fututros hijos e hijas les interesa nacer de una madre "madura" y sin la energia de una madre joven ? ¿CUando los hijos pasan la adolescencia tendrabn padres y madres con edad de ser nietos.

La carrera profesional de las mujeres sigue los patrones masculinos: Carrera + experiencia + MBA, y el ascenso definitivo sobre los cuarenta años. Si en estos años estas fuera del mercado laboral puede ser que ya no puedas entrar y si estas a medio gas porque te coincide con la cria de tus hijos, perderás el tren.

¿Por que pasa esto? Porque el mundo empresarial esta pensado en clave masculina. Ellos tienen una carrera profesional que no interrumpen en ningun momento por la cria de los hijos. pero ademas hay una cultura empresarial obsoleta y anticuada que no valora las competencias femeninas y que no ha sabido integrar las nuevas posibilidades que significa retener talentos diversos y desarrollados en la practica de la creación de la vida y de las relaciones humanas como es tener hijos y criarlos)  Aplicar estas competencias tambien a la empresa mejoraria substancialmente el ambiente, sus equipos humanos y su motivación que en definitiva es lo más importante. Ademas y como consecuencia mejorarían sus resultados economicos. Esto es riqueza para la empresa y para la sociedad.

¿Por que pasa esto? porque aunque hayamos avanzado tanto en técnicas, ciéncia, nuevas tecnologias, etc., no lo hemos hecho en dotarnos de una estructura social en que sea posible nacer, vivir, trabajar y desarrollarse personalmente,, profesionalmente y espiritualmente, seamos hombres o mujeres. Y por lo tanto conciliar y equilibrar nuestras vidas. Estamos enfocados exclusivamente al trabajo con horarios agotadores en pro de un presencialismo (absurdo hoy en dia) y enfocados a resultados sólo económicos y a un crecimiento imparable y a la vez insostenible.

Ni los horarios, ni los servicios para los dependientes, ni los espacios,  ni el ocio esta en función de las personas de su bienestar, ni de su felicidad.

La sociedad del revès y controlando la naturaleza humana segun los intereses de las empresas y del pensamiento masculino

 



20 oct 2014

Què és Riquesa?

 Ja fa sis anys, que com a directora de l'ODEE tinc l'oportunitat d'organitzar la nostra Jornada anual. Una oportunitat per aprofundir i per pensar sobre qüestions fonamentals per a la nostra societat i per a les nostres empreses. En aquest sentit, el passat 7 d'octubre ens vàrem preguntar  "Què es riquesa?"

I per donar resposta a aquesta pregunta -en la mesura del que sigui possible és clar- vam fer un llarg i profund debat, que en molts sentits va partir dels següents punts que resumeixo a continuació:

Estem en un canvi de paradigma i en aquesta transició s’ estant caient tots els vels.  Estem transformant la societat i també els conceptes, les nostres vides i les paraules que ens limiten. És important que revisem les paraules que utilitzem. Amb elles transmetem patrons mentals molt limitants i no especialment en sintonia amb la realitat i amb les vides que volem. Per això, hem de trencar la “Programació” com diu Antony de Melo i escoltar els nostres sentiments per saber com, quan i amb què som feliços.


Si busquem la paraula “riquesa” en un diccionari, trobem definicions referides a l’ acumulació de diners, de tresors, de propietats, de bens materials..Aquesta és la programació i els patrons mentals que tenim en el nostre cervell. Els diners com a concepte generalitzat de riquesa i com a motor del mon, han portat a la crisis sistèmica actual que han arrasat amb els valors i amb l’ètica.  

Aristótil ja ens deia que la acumulació de diners per diners es una activitat contra natura, que deshumanitza a aquell que la du a terme. En els seus llibres “Ètica a Nicómaco y Política” ens va explicar la diferencia fonamental entre l’ economia i la crematística. La usura transforma diners a partir dels diners, tal com fa l’ especulació financera que avui representa el 90% de l’ economia que mou en el món. L’ economia real no arriba al 10%.

La cobdícia, l’ afany de diners i la concentració de riquesa en una part ínfima de la població, anul·la la resta de persones, la immensa majoria per cert.  La motivació per la creativitat, la investigació, la curiositat, la innovació queden també malmeses davant d'aquesta cobdícia. A llarg termini aquest escenari actual implica un empobriment de l’avenç de la humanitat.  L’obsessió per acumular diners ha empès a moltes empreses a  invertir en els negocis especulatius, o en la borsa, enlloc de fer-ho en tecnologia i en investigació; en el capital humà de l’ empresa.

Si en limitem a mirar la riquesa només com a diners, aquests es tornen limitadors del progrés, i per tant del benestar social. El motor nomes dinerari a la llarga limitarà el creixement econòmic. I aquesta és la gran contradicció. Quan politics, economistes i escoles de negocis només parlen de creixement associat al compte de resultats i als diners, això al final pot ser un boomerang que es torni en contra dels teus propis interessos.

Com ja albiraven els presocràtics n'hi ha per a tothom i tots som i venim del mateix (Fer mal a l’ altre és fer-nos mal a nosaltres mateixos). Davant d'aquesta realitat cal pensar en distribuir i administrar bé allò que tenim. Tal i com hem fet les dones sempre dins de les famílies.

Resumides en aquestes poques línies les idees que vam debatre en la VI Jornada de l'ODEE us convido a continuar-hi pensant i preguntar-vos:

  • Què es riquesa? 
  • Què es considera riquesa ? 
  • Com es crea la riquesa?      
  • Qui crea riquesa? 
La clau està en trobar la recepta o receptes per aconseguir que la riquesa sigui un valor que creixi i beneficiï a tota la humanitat. Això ho podem aconseguir amb un sistema que pivoti sobre la col·laboració, la cooperació i el co-lideratge.